informació extreta de Vilaweb
Convergència Democràtica ha fet aquest cap de setmana un pas que no per esperat és menys important. El partit ha assumit, sota la pressió directa de les bases, que aconseguir l’estat ‘propi’ per a Catalunya és el seu objectiu. I això, tenint en compte els trenta vuit anys d’història del principal partit nacionalista català no és un canvi banal. En absolut.
Convergència sempre ha tingut un olfacte privilegiat pel que fa a localitzar la centralitat del país i aquest seu moviment cap al sobiranisme al cap i a la fi es pot interpretar com el reflex d’això mateix. CDC es mou conforme es mou el país i aquesta és la primera clau a tenir en compte.
Des de l’independentisme tradicional aquest pas s’ha vist en una doble direcció. D’una banda hi ha qui certifica l’èxit de la proposta independentista ara encarnada en el partit més gran del país. Hi ha també, però, qui creu que tot això només és oportunisme i li retreu com és possible parlar d’independència i pactar amb el PP alhora.
Certament els pactes amb la dreta espanyola són l’element de l’estratègia convergent que més grinyola. Ells es defensen dient que no tenen cap més alternativa i que és en tot cas el PP qui ha d’explicar com és que pacta amb un grup independentista. Això és cert però si CDC no sap escapar en els pròxims mesos a aquest cercle infernal que interessa tant al PP com a l’oposició d’esquerres la seua credibilitat i la credibilitat de la seua aposta podrien ressentir-se.
Ara bé: negar a CDC el valor del pas que ha donat i no voler reconèixer la seua importància i transcendència a mi em sembla insensat. La independència és a tocar però necessita de tothom, segur que del màxim de gent possible. Com qualsevol altre partit CDC haurà de demostrar quan siga el moment si el que ha inscrit en el seu programa és retòrica o no. Mentrestant, però, no veig en què podria fer mal a l’independentisme que CDC n’assumisca de forma pública aquesta condició. Ben al contrari. Me n’alegre i molt. També pels independentistes de llarga trajectòria que durant anys han treballat des de dins de CDC per fer possible aquest moment.
Només em preocupa una cosa: CDC és al govern. I això li confereix ara una doble responsabilitat que no és fàcil de portar endavant. Evidentment la seua primera obsessió ha de ser treure el país de la situació dramàtica en que som. I això ho ha de fer pensant en el conjunt dels ciutadans, tots. Però CDC també ha de moure el país cap als que són ja els seus objectius programàtics.
Espere en aquest sentit que els convergents siguen conscients que les seues decisions de govern a partir d’ara poden influir també a favor o en contra del procés independentista. No és un moment senzill i la corda ja s’ha tibat molt, massa potser, amb les polítiques d’austeritat. Artur Mas ha d’assumir per això que les seues decisions a partir d’ara seran decisives també a l’hora de sumar més ciutadans a favor de la independència …o de restar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada