Com Espanya s’ha anat fent petita

Informació extreta de Vilaweb

Des de la proclamació de la constitució per les Corts de Cadis, aquella ‘nació dels espanyols als dos hemisferis' cada vegada s'ha fet més petita. Us n'oferim les dades

 

La proclamació de la constitució espanyola de 1812 cercava entre més coses aconseguir un model d'estat on poguessin conviure territoris molt allunyats geogràficament, però considerats tots espanyols. Els diputats americans proposaven un model federal o com a mínim autonomista que no va ser acceptat i això va portar al naixement de moviments independentistes que triomfarien ràpidament.

-Les Províncies Unides del Riu de la Plata es van declarar independents el 1816, quatre anys després de la proclamació de la constitució de Cadis. Posteriorment es van dividir en les actuals Argentina, Bolívia i Uruguai.

-Xile es va fer independent el 1818, tot i que no en exactament en les fronteres que actualment té el país.

-La Gran Colòmbia es va proclamar independent el 17 de desembre de 1819. Posteriorment es va separar en tres estats: Colòmbia, Veneçuela i l'Equador.

-L’Imperi mexicà va ser l’únic territori espanyol que quan es va fer independent va adoptar la forma monàrquica. Es va separar d’Espanya el 1821 i el seu territori comprenia també quasi tota l’Amèrica central actual i una bona part del sud dels Estats Units, principalment dels actuals estats de Califòrnia, Nou Mèxic i Texas.

-El Perú, que havia estat un feu espanyolista durant anys, es va declarar també independent el 1821. 

-Finalment, la República de Bolívar, en l’origen de l’actual Bolívia, es va proclamar independent el 1825 en el que era conegut abans com l'alt Perú.

-El 1898 va esclatar el conflicte en les darreres colònies americanes i Cuba i Puerto Rico van proclamar també la independència. A Cuba hi havia un fort moviment independentista des de la primera dècada del segle, que va comportar que Espanya en revisés l'estatut l’any 1867. Però els cubans no van tenir prou amb les reformes proposades i el 1868 van iniciar una guerra d’independència que duraria deu anys.

-Puerto Rico va passar a formar part dels Estats Units el 1899 com els dos territoris asiàtics d’Espanya: les Filipines i Guam. Encara no havien passat cent anys de la definició d’Espanya com ‘una nació en dos hemisferis’ i la majoria d’espanyols ja ho havien deixat de ser.

La independència dels territoris africans 

Van haver de passar molts anys, aleshores, per a la següent independència, que va arribar-hi el 1956 al Marroc. Seria la primera dels territoris espanyols de l’Àfrica. 

Després seria el torn d’Ifni, un territori avui marroquí que va ser espanyol fins el 1969. Ifni era considerada a tots els efectes una ciutat espanyola i enviava diputats a les corts franquistes. 

Un any abans el territori espanyol de Guinea també s’havia fet independent adoptant el nom de Guinea Equatorial.

En aquell moment només quedaven com a territoris espanyols a l’Àfrica Ceuta, Melilla i les illes Canàries (que encara ho són) i el Sàhara Occidental, país que continua essent de manera oficial administrat per Espanya, però que és ocupat pel Marroc des del 1975. 

Quan es compleixen dos-cents anys de la constitució de Cadis, doncs, Espanya ha vist reduït el territori a una part ínfima i pràcticament només europea del que era aleshores.