Editorial del Vilaweb
Hi ha moltes coses a dir, dels incendis. Però una n'hi ha que
aquestes últimes hores m'ha sorprès extraordinàriament: la virulència
dels insults nacionalistes arran del foc. I no parle dels d'ells i
prou. Tampoc no entenc la gent que ací s'hi rebolca.
A Twitter he vist molta gent indignada per les poca-soltades,
generalment anònimes, que han escampat alguns diaris espanyols a
propòsit del foc de l'Empordà. Personalment, no m'han sorprès gaire: és
la classe de missatge que hi circula de fa anys. Però sí que em sorprèn
que en fem cas i n'alimentem la nostra paranoia.
Fins on he pogut veure, són frases de gent desconeguda, sense
responsabilitats polítiques, sense significació social. No entenc,
doncs, que ahir el Twitter català semblés obsedit per aquestes mostres
d'intransigència malaltissa. Perquè crec que no mereixen tanta atenció.
I perquè crec que, parar-n'hi gaire, ens fa mal sobretot a nosaltres.
Ara que som en la posició de quasi tocar la independència, quin
sentit té fer bandera de les coses que puguen dir quatre eixelebrats?
Quin sentit té deixar-nos capturar en aquesta onada d'insults en què
nosaltres perdem també el cap i la dignitat?
Una cosa és que un dirigent polític o un personatge diga una
impertinència fora de lloc, que té valor com a representant que és de
la societat. I requereix una resposta. Però el valor exemplar és
completament nul, si les frases motiu de la polèmica són anònimes, de
gent que no representa ningú.
És cert que hi ha diaris que les publiquen en lloc de
retirar-les. Però no siguem ingenus: hi fan negoci. Saben que milers de
catalans afogats clicaran aquestes pàgines per rebolcar-se en la
ximpleria --i d'això, en trauen profit. Però i nosaltres?
A voltes en un partit de futbol, quan un equip perd i l'altre
juga molt bé, l'equip perdedor recorre a la violència espectacular, a
l’embrolla, com una manera d'alterar el partit i de desconcertar el
guanyador. Doncs això mateix passa ara. Ens deixarem distraure en
aquest punt del partit per una tàctica tan grollera? El nacionalisme
català, que trau la força moral d'un indiscutible comportament cívic
durant dècades, el tacarem ara enfangant-nos d'aquesta manera i
barallant-nos amb qui no és ningú, ni representa ningú? A qui interessa
que llisquem pel camí de la demagògia barata, si no la necessitem ni
per a tenir raó ni per a guanyar? A qui interessa que ens perdem,
rebolcant-nos en el victimisme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada