L'onada de la llibertat

Tots els estudis sociològics indiquen un avenç incessant del sentiment independentista a Catalunya en els darrers anys (informació obtinguda d'El Punt/avui

El 45% dels catalans votarien per l'estat propi segons l'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió

N'hi ha que en diran onada; d'altres, tsunami. Hi ha qui hi passarà de puntetes, d'altres hi giraran l'esquena o s'hi posaran de cul, i uns altres ho relativitzaran o directament ho obviaran. Però si una cosa és innegable en la realitat política i social a Catalunya és l'auge incessant del sentiment independentista els últims anys, sobretot arran del traumàtic procés d'aprovació i posterior doble retallada del nou Estatut: el 2006 a les Corts estatals, i el 2010 per part del Tribunal Constitucional, aquí ja sobre el text votat pel poble català en referèndum.

No és aquest l'únic motiu d'enuig i de sentiment d'incomprensió de l'Estat vers Catalunya, ja que s'ha materialitzat en molts altres aspectes: el dèficit fiscal històric, amb una fuita anual de fins al 8% del PIB català; incompliments injustificats del model fiscal i els compromisos d'inversió adquirits per Madrid; greuges en obra pública i gestió centralista de les infraestructures; hostilitat frontal a la llengua –arreu dels Països Catalans–; invasió competencial; imposició de models i polítiques alienes a la tradició catalana; desconfiança mútua i secular... La llista és molt llarga, i qui més qui menys hi trobarà els seus motius.

A falta de la possibilitat de convocar un referèndum vinculant d'autodeterminació, ara mateix el més fiable per avaluar el que d'entrada seria només una percepció són els estudis sociològics oficials. I els seus números no enganyen, com tampoc fan les nombroses enquestes de mitjans privats, de tendències diverses, que s'han anat publicant en els darrers anys, i que avalen una mateixa hipòtesi: Catalunya, cada cop més, desitja ser un estat.

Només cal donar un cop d'ull a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió, dependent de la Generalitat. En menys de cinc anys –des del novembre del 2007, un any després que entrés en vigor l'Estatut–, l'opció de l'“estat independent” ha crescut del 17% al 29% com a resposta a quin model d'organització política es desitja per a Catalunya. En proporció inversa, el suport a seguir sent una “autonomia” ha baixat deu punts, del 37,8% al 27,8%. L'opció d'esdevenir un “estat propi federat”, se suposa que a Espanya –hi ha qui ho veu com un pas intermedi–, també baixa, tres punts des del 2007, si bé es manté encara com el sistema preferit, amb un 30,8%. En qualsevol cas –al contrari del que pensa l'actual govern de l'Estat–, dos terços de la població creuen que el model autonòmic actual ha quedat curt per al país, i és indiscutible el clam per un canvi de relació vers Espanya, per assolir-ne una total o molt més notable emancipació.

Vol ser un estat, sí o no?

El govern va incorporar en la segona onada d'enquestes del CEO del 2011 (en fa tres cada any) la pregunta directa sobre què votarien els catalans en un referèndum per la independència. I els resultats també són reveladors: al voltant d'un 45% dels que han respost les tres enquestes realitzades des de llavors votarien que sí, per un seguit de motius que van des del desig de total autogestió, sobretot econòmica, fins a la frustració per la incomprensió o per un sentiment nacional no correspost per la realitat política.
Tan sols prop d'un 24% diuen que hi votarien en contra, amb la preservació de la unitat d'Espanya com a principal motivació. Un percentatge similar, i per tant gens menyspreable, diu que s'abstindria, o no té clar el vot. I ho justifica des de la falta d'una posició ferma fins a la desmotivació política o la percepció que el procés encara és inviable... En tot cas, la consciència del país va fent camí. I sembla que té clara la destinació final.

LA XIFRA

65,7

per cent

dels enquestats en

la primera onada del CEO del 2012 troben insuficient el nivell d'autonomia de Catalunya.